22 de març del 2013

Què diu la recerca sobre la immersió lingüística

Què diu la recerca sobre... la immersió lingüística



El 1997, el psicòleg Josep Maria Serra va avaluar el coneixement matemàtic de l’alumnat de quart de Primària. Ho va fer comparant dos grups d’alumnat castellanoparlant del mateix nivell sociocultural, un escolaritzat en català (immersió lingüística) i l’altra en la seva llengua. Els participants eren respectivament 322 i 266 alumnes. Els resultats mostraven que l’alumnat castellanoparlant escolaritzat en català igualava, i fins i tot superava, el coneixement matemàtic dels seus iguals escolaritzats en castellà a Catalunya i dels seus iguals de la resta de l’Estat. (extret del llibre Immersió lingüística, rendiment acadèmic i classe social. Barcelona: Horsori) 
Aquest és només un exemple dels nombrosos treballs que han avaluat el resultat de la immersió lingüística .  Al final d'aquest article podeu trobar una relació d’alguns estudis publicats a diverses revistes i llibres. 
Quines dades aporten aquestes recerques? Segons Ignasi Vila, catedràtic de Psicologia Evolutiva i de l’Educació de la Universitat de Girona,  “des del 1990 hi ha hagut una avaluació sistemàtica dels resultats de l’educació bilingüe a Catalunya.  Des del punt de vista del coneixement lingüístic no s’han trobat diferències entre catalanoparlants i castellanoparlants en el seu coneixement de la llengua espanyola.
Per formar-se una idea global podeu consultar el sisè número dels Quaderns d’Avaluació:  El coneixement de llengües , on s’exposa el nivell de competències que assoleix l’alumnat en català, castellà i anglès al llarg de les etapes educatives.
Un model que funciona
En síntesi, totes les dades recollides indiquen que la immersió lingüística no provoca cap problema en l’alumnat castellanoparlant ni incideix de forma negativa en el seu nivell lingüístic, com indiquen els treballs realitzats (Arnau i al., 1994; Bel i al., 1991, 1993, 1994; Boixaderas i al., 1992; Guasch, 1999; Guasch i al., 1999; Ribes, 1993; Vila, 1995). 
En canvi, els experts apunten que sense la immersió lingüística una elevada proporció d’alumnes castellanoparlants sortirien de l’escola sense coneixement del català, bàsicament perquè en el seu medi social no poden aprendre aquesta llengua.  
Les raons de la immersió lingüística i l'exemple del Canadà 
Quan una societat vol ser bilingüe cal que la llengua socialment més feble prevalgui en l’educació.  Aquest principi ha estat establert per autors com Wallace Lambert, un dels defensors de la immersió lingüística que ha estat aplicada al Quebec amb resultats similars als de Catalunya.  
De fet, els estudis fets al Canadà han demostrar que els programes d’immersió en francès són formes efectives d’educació per a alumnes que parlen anglès, una llengua majoritària al Canadà. Fins i tot l’alumnat amb competències acadèmiques més limitades ha demostrat progressar tan bé com l’alumnat comparable en programes escolars d’un entorn anglès convencional, alhora que adquireix uns nivells superiors en competència lingüística en francès. (vegeu l’article de Fred Genesse, "Una revisió dels programes d'immersió en francès al Canadà")



Avui dia: el català llengua principal del sistema educatiu
La investigació mostra que l’èxit dels programes d’immersió lingüística es relaciona amb les condicions següents:
1/ que sigui voluntària (a P-3 es pot triar en quina llengua s’escolaritzen els fills. Cap família de l'escola del Rafal Vell va triar castellà)
2/ que els mestres siguin bilingües (tots els mestres de l'escola del Rafal Vell dominen les dues llegües)
3/ que l’alumnat que forma part de l’aula sigui de llengua diferent a l’escolar. És a dir, que no hi hagi alumnat barrejat de llengua catalana i llengua castellana ( tots els infants junts sigui quina sigui la seva llengua familiar)
..........