26 de març del 2013

Adscripció alumnat de sisè a Secundària




Procés d’adscripció a Secundària  ( dates del 8 al 11 d’abril)
"A partir de dia 8 no abans"

a)     sol·licitud telemàtica
La podeu fer des de qualsevol ordinador amb connexió a internet.
(a l’escola tenim a la vostra disposició la sala d’ordinadors, a les 8’30 i a les 13’30)
1.- Accedir a  una d’aquests adreces   
2.- Una vegada accedit introduir el dni del pare o la mare  i la data de naixement de l’alumne.
3. automàticament s’ompliran totes les dades de l’alumne.
4. Col·locar per ordre els centres
                Opcions que podeu triar
                               IES Josep Sureda i Blanes
                               IEs Borja Moll
                               IES Antoni Maura
                               IES Aurora Picornell
5. Assenyalar els aspectes del barem que vos afecten ( germans en el centre, proximitat del domicili, proximitat del lloc de treball del pare/mare, germans amb minusvàlua, família nombrosa,….)
6. Marcat que autoritzeu a la conselleria a comprovar aquestes dades
7. clicar enviar.
No és necessari dur cap còpia al centre ni presentar cap documentació.

b)    Sol·licitud en paper
1.- omplir totes les dades de la sol·licitud
2.- Col•locar per ordre els centres
                Opcions que podeu triar
                               IES Josep Sureda i Blanes
                               IES Borja Moll
                               IES Antoni Maura
                               IES Aurora Picornell
3.- Assenyalar els aspectes del barem que vos afecten ( germans en el centre, proximitat del domicili, proximitat del lloc de treball del pare/mare, germans amb minusvàlua, família nombrosa,….)
5. Signar i lliurar en el centre.

22 de març del 2013

Què diu la recerca sobre la immersió lingüística

Què diu la recerca sobre... la immersió lingüística



El 1997, el psicòleg Josep Maria Serra va avaluar el coneixement matemàtic de l’alumnat de quart de Primària. Ho va fer comparant dos grups d’alumnat castellanoparlant del mateix nivell sociocultural, un escolaritzat en català (immersió lingüística) i l’altra en la seva llengua. Els participants eren respectivament 322 i 266 alumnes. Els resultats mostraven que l’alumnat castellanoparlant escolaritzat en català igualava, i fins i tot superava, el coneixement matemàtic dels seus iguals escolaritzats en castellà a Catalunya i dels seus iguals de la resta de l’Estat. (extret del llibre Immersió lingüística, rendiment acadèmic i classe social. Barcelona: Horsori) 
Aquest és només un exemple dels nombrosos treballs que han avaluat el resultat de la immersió lingüística .  Al final d'aquest article podeu trobar una relació d’alguns estudis publicats a diverses revistes i llibres. 
Quines dades aporten aquestes recerques? Segons Ignasi Vila, catedràtic de Psicologia Evolutiva i de l’Educació de la Universitat de Girona,  “des del 1990 hi ha hagut una avaluació sistemàtica dels resultats de l’educació bilingüe a Catalunya.  Des del punt de vista del coneixement lingüístic no s’han trobat diferències entre catalanoparlants i castellanoparlants en el seu coneixement de la llengua espanyola.
Per formar-se una idea global podeu consultar el sisè número dels Quaderns d’Avaluació:  El coneixement de llengües , on s’exposa el nivell de competències que assoleix l’alumnat en català, castellà i anglès al llarg de les etapes educatives.
Un model que funciona
En síntesi, totes les dades recollides indiquen que la immersió lingüística no provoca cap problema en l’alumnat castellanoparlant ni incideix de forma negativa en el seu nivell lingüístic, com indiquen els treballs realitzats (Arnau i al., 1994; Bel i al., 1991, 1993, 1994; Boixaderas i al., 1992; Guasch, 1999; Guasch i al., 1999; Ribes, 1993; Vila, 1995). 
En canvi, els experts apunten que sense la immersió lingüística una elevada proporció d’alumnes castellanoparlants sortirien de l’escola sense coneixement del català, bàsicament perquè en el seu medi social no poden aprendre aquesta llengua.  
Les raons de la immersió lingüística i l'exemple del Canadà 
Quan una societat vol ser bilingüe cal que la llengua socialment més feble prevalgui en l’educació.  Aquest principi ha estat establert per autors com Wallace Lambert, un dels defensors de la immersió lingüística que ha estat aplicada al Quebec amb resultats similars als de Catalunya.  
De fet, els estudis fets al Canadà han demostrar que els programes d’immersió en francès són formes efectives d’educació per a alumnes que parlen anglès, una llengua majoritària al Canadà. Fins i tot l’alumnat amb competències acadèmiques més limitades ha demostrat progressar tan bé com l’alumnat comparable en programes escolars d’un entorn anglès convencional, alhora que adquireix uns nivells superiors en competència lingüística en francès. (vegeu l’article de Fred Genesse, "Una revisió dels programes d'immersió en francès al Canadà")



Avui dia: el català llengua principal del sistema educatiu
La investigació mostra que l’èxit dels programes d’immersió lingüística es relaciona amb les condicions següents:
1/ que sigui voluntària (a P-3 es pot triar en quina llengua s’escolaritzen els fills. Cap família de l'escola del Rafal Vell va triar castellà)
2/ que els mestres siguin bilingües (tots els mestres de l'escola del Rafal Vell dominen les dues llegües)
3/ que l’alumnat que forma part de l’aula sigui de llengua diferent a l’escolar. És a dir, que no hi hagi alumnat barrejat de llengua catalana i llengua castellana ( tots els infants junts sigui quina sigui la seva llengua familiar)
..........

19 de març del 2013

Teatre amb angles

 Els alumnes de 4t han oferir l'obra de teatre "Pretty  Ritty" a tots els companys de l'escola.

18 de març del 2013

Per què ensenyar en català.....




Davant l’obertura del termini de matrícula pel curs que ve. Ens sembla oportú fer algunes consideracions  sobre la immersió lingüística, pràctica que feim servir en aquesta escola per facilitar i garantir l’aprenentatge dels infants.  

A la nostra escola es fa tot l’ensenyament en català des de fa vint-i-vuit anys i ha aconseguit des de llavors nombrosos reconeixements a la feina realitzada (premi Baldiri Reixach, premi Francesc de Borja Moll, premi Alzina). Fer tot l’ensenyament en català significa que tots els infants aprenen en llengua catalana sigui quina sigui la seva llengua familiar. El català és també la llengua de relació i comunicació entre els membres de la comunitat educativa.  Aquesta manera de treballar es diu “immersió”.
La immersió en català ha estat per a les escoles de les Illes Balears un motiu de qualitat, d’exigència cap als professionals que hi treballam i de renovació pedagògica. Amb la immersió els infants aprenen la llengua alhora que incorporen els continguts curriculars i garanteix que els infants de les nostres escoles dominin –tal i com marca la llei- el català i el castellà en acabar l’escolarització.
Per què és positiu pels vostres fills i filles saber més d’una llengua?
 Saber més d’una llengua garanteix en el futur la competitivitat professional i és un recurs potencial per a la bona gestió de la complexitat social i el món canviant i dinàmic en el que vivim, on el coneixement de les diverses llengües és una clau per al desenvolupament i per a la formació correcta de les persones.
A més, diferents investigacions indiquen que l’aprenentatge de més d’una llengua és favorable al desenvolupament de la intel·ligència i que, quant més precoç es duu a terme aquest aprenentatge, més efectiu és.
Per què tots i totes amb la mateixa llengua?
Per contribuir a la cohesió social i lingüística i fer sentir tothom com a part d’una mateixa societat, sense diferències ni exclusions.
Ens definim com a centre inclusiu, això significa que dins la nostra escola té cabuda tot l’alumnat i les seves famílies, sense fer cap distinció per raons de procedència, sexe, religió, discapacitat, origen social o qualsevol altra condició, com és també la llengua. Perquè acollim al nostre alumnat així com és i no el segregam per cap motiu, no volem crear línies diferents per raons de llengua que separen i marginen els infants.
Per què en llengua catalana?
Perquè des de l’escola volem que els vostres fills i filles siguin en el futur ciutadans i ciutadanes de ple dret. Les llengües només s’aprenen quan s’usen i per molts d’infants l’única oportunitat d’aprendre el català és a l’escola, mentre escolten parlar els seus companys i companyes i l’usen amb els nins, nines i adults de l’escola.
La llengua i la cultura constitueixen un dels signes d’identitat col·lectiva més importants. Aquest model lingüístic ha contribuït de manera decisiva a pal·liar el greu desequilibri que viu el català, llengua pròpia de les Illes Balears,respecte al castellà en diferents àmbits de la nostra societat.
Si el meu fill o filla no entén ni parla la llengua catalana, com ho pot fer per donar-se a entendre als mestres o als altres infants?
A la immersió, el professorat és bilingüe i entén el que diu el vostre infant tot i que no s’expressi en català. La idea fonamental és respectar la llengua d’expressió de l’infant i animar-lo a que ho faci en català quan se senti segur.
El professorat utilitza sempre la llengua catalana i utilitza recursos extralingüístics i del context per ajudar a la comprensió, la qual cosa facilita l’aprenentatge dels infants.
Les expressions de l’infant són admeses sense correccions explícites. El que és important i prioritari és mantenir el desig de comunicar-se i compartir les seves experiències que són part essencial de la cultura de l’aula.
Què passa amb la llengua materna dels infants?
L’aprenentatge de la llengua materna no s’atura perquè l’escolarització es faci en la llengua no familiar, sempre que es continuï parlant a casa o a l’entorn.
Com i quan incorporam les altres llengües?
La llengua castellana s’introdueix de manera progressiva (primer oralment i després en textos escrits) al llarg del període que va entre els 5 i els 8 anys.
S’imparteixen classes de castellà i català en horari equivalent durant l’Educació Primària i després a la Secundària. La immersió assegura el perfecte aprenentatge del castellà com demostren els estudis realitzats i els resultats de les proves d’avaluació diagnòstica que du a terme la Conselleria cada dos anys. Aquestes proves demostren que el nivell de castellà dels nostres estudiants és igual que el d’altres comunitats autònomes que tenen com a única llengua el castellà. El sistema garanteix el coneixement de les dues llengües en acabar l’escolarització.
La llengua anglesa s’introdueix a partir dels 4 anys d’una forma lúdica.
La nostra escola garanteix el reconeixement, el respecte, la consideració i la relació afectiva de tots els infants amb la seva llengua materna sigui quina sigui aquesta.

L’escola del Rafal Vell és un exemple de col·laboració entre famílies i mestres i us animam a comprometre-vos de manera activa en suport d’una escola pública de qualitat i en català que no separi els infants per la seva llengua d’origen i que ajudi a construir una societat més cohesionada, democràtica i lliure.


MATRICULACIÓ 2013 2014

Calendari
LLiurament sol·licituds 2 al 16 de maig
Llistat provisonal  5 de juny
Llostat definitiu 20 de juny


Informació

Per totes aquelles famílies que vulguin triar com a primera opció pels seus fills i filles l'escola del Rafal Vell  oferim
  • Atenció personalitzada per explicar  els projectes del centre, i l'organització.
  • Jornada de portes obertes
  • Suport per poder fer la sol·licitud telemàtica



17 de març del 2013

Ser bilingüe una millora personal

 

Els avantatges del bilingüisme 

 

Interessant article de Josep Corbella a La Vanguardia sobre els avantatges del bilingüisme.
El bilingüisme millora les aptituds cognitives des de la primera infantesa fins a la tercera edat.

 Els infants que parlen dues llengües solen concentrar-se més bé i filtrar les distraccions. A més, en individus bilingües, els primers símptomes de l'alzheimer apareixen uns cinc anys més tard.

Si el voleu llegir sencer:

http://www.lavanguardia.com/encatala/20110503/54148875640/dues-llengues-millor-que-una.html